Entre Albeniz i Ibsen

Diumenge 29 de juliol, vaig tenir un curiós final de Festa Major, de les Santes. Després d'estar la setmana anterior anant amunt i avall amb els gegants, els focs, balls, sopars, ... el final de la festa va ser d'allò més curiós i edificant. Més que res perque a més de gaudir, com feia dies que no hio feia, vaig connectar amb la meva faceta d'historiador.

A les 7 de la tarda amb l'Albert Nieto, el gran pianista mataroní, amb vaig poder submergir per la Ibèria d'Albèniz, que en el seu dia també seria reivindicada pel noucentisme, tant a nivell estètic com a ideològic. La música d'Àlbèniz, va ser reivindicada per un noucentisme que a més d'estar molt afeblit en el flanc de la música, també reivindicava, per aquelles dates, ara fa 100 anys, una Espanya diversa, culturalment molt rica i políticament descentralitzada.

Evidentment, mentre em passava tot això pel cap, al temps, gaudia de la interpretació de peces com a MALLORCA, SEVILLA, EL PUERTO, o EL ALBAICÍN, que ens poden traslladar, més enllà dels tòpics, per una Ibèria, terra de convivència de cultures, de riquesa popular, el que hauria de ser un exemple de lligam lliure entre pobles ... d'aquella Espanya que hauria de reconeixer una Catalunya lliure i aquesta poder-se sentir a gust dins d'una Espanya dels pobles.

Al vespre, al teatre, em vaig trobar amb una excel·lent "NORA. Casa de Nines" d'IBSEN, una obra que va ser central en la configuració de l'Europa contemporània, en la consolidació d'una cultura laica i igualitària en la que la dona, cada cop més, aniria prenent el protagonisme social que li correspon. Amb Nora, també em vaig traslladar a finals de S.XIX i a principis del XX, quan la societat europea i més tard la catalana i l'espanyola, lluitaven per la separació de poders, per la democratització, pel trànsit de subdits a ciutadans i ciutadanes. Era l'època en que la representació de les obres d'IBSEN, eren veritables posicionaments polítics, era quan anar al teatre, a una obra o l'altra, et situava en un dels dos mons ideològics que llavors lluitaven. Un per sobreviure, l'altre per fer-se lloc, aquest, el del republicanisme, el socialisme i el sindicalisme, per crear una societat moderna, per crear les bases de la societat laica, aquella que avui ens fa reconeixer que tots tenim deures i obligacions, però sobretot, i això era nou llavors, DRETS i a tenir OPINIÓ.

Aquesta és la llarga lluita, d'aquells que fa més de 100 anys, s'atrevien a anar al teatre a veure IBSEN, a reivindicar que la societat, el poble i els sentiments, havien de tenir un lloc en el mon cultural i en la política. Eren aquells que s'enfrontaven a una societat ELITISTA, que pensava que tot, fins i tot l'art, havia d'estar al seu servei.

Potser, avui encara, ens cal més IBSEN

EL JUEVES segrestat

Pensava que aquest dia no arribaria, quan ja fa més de 30 anys vam aconseguir la democràcia.

Potser no hem d'estar d'acord amb tot allò que es publica (o en aquest cas es dibuixa) però arribar al segrest d'una publicació ... cal que hi reflexionem

El Canvi Climàtic. ECOLOGISTES EN ACCIÓ

DADES DE L'ESTAT
El Protocol de Kyoto, considerat "insuficient" limita l'agument d'emissions de l'estat espanyol a un 15%, doncs bé, LES EMISSIONS DE TOT L'ESTAT DURANT 1998 VAN SUPERAR EL 23% Segons càlculs d'Ecologistes en Acció, i davant l'absència de xifres oficials, les emissions de diòxid de carboni (el principal gas responsable de l'escalfament terrestre) vam crèixer un 5,3% en 1998 respecte a 1997, i són un 23,2% majors que en 1990.

TABLA 1. Emisiones de dióxido de carbono (CO2) en el Estado español, 1998.

Energía primaria (ktep) Emisiones de CO2 (milers de tones)
Carbó 17.614 67.827
Productes petroliers 61.670 171.961
Gas natural 11.816 26.595

TOTALES 91.100 266.383
(ktep: miles de toneladas equivalentes de petróleo)

En resum, que a l'Estat espanyol per cada habitant s'emeten a l'atmosfera més de sis tones de CO2 a l'any, gairebé set vegades més que la quantitat sostenible que ens pertoca segons les dades de l'IPCC.

DADES DE CATALUNYA

Per fer-nos una idea d'una part de l'impacte ambiental que causa el model energètic no nuclear podem comprovar les dades d'emissions a l'atmosfera a Catalunya (Quaderns de Medi Ambient, número 5, octubre de 1996) corresponents a l'inici de la dècada dels anys 90, a on s'estimen les següents emissions de contaminants (en tones anuals):
Diòxid de carboni: 25.666.555
Òxids de sofre: 116.627

Monòxid de carboni: 432.970

Comp. Org. Volàtils: 99.312

Òxids de nitrogen: 147.295

Partícules: 73.195

Metà: 7.938

El Diòxid de carboni, principal gas responsable de l'efecte hivernacle, suposa gairebé el 97 % de les emissions totals, si separem la part corresponent al transport, descobrirem que més de 16 milions de tones (un 65 %) provenen de la indústria, la producció i transformació energètica i el sector primari, serveis i consum domèstic. Camps a on es poden introduir energies renovables de manera generalitzada. A Catalunya, el 72 % de l'electricitat que consumim és d'origen nuclear. Malgrat que el territori català és un dels més nuclearitzats del món, per aturar l'escalfament planetari hem de proposar-nos igualment reduir més del 50 % les nostres emissions de CO2. Com la resta de països rics i malbaratadors d'energies brutes, hem d'assolir aquest objectiu abans del 2040. Aleshores totes les centrals nuclears que ara funcionen hauran esgotat la seva vida útil, i s'hauran convertit en inútils residus radioactius.

El Canvi Climàtic (inici)

El problema de crear nous termes és que acaben convertint-se en una mena de calaix de sastre en el que hi caben totes aquelles coses que teníem en un altre i pel que sigui, ja no és tant atractiu com fa una temporada.

Un altre problema associat a aquest fet, és que tribialitzant els termes, aquests perden el seu valor original i moltes vegades, fins i tot, perdem el seu veritable sentit.

És el que passa amb el terme CANVI CLIMÀTIC, que te que veure amb la intervenció humana que accentua un fenomen natural com l'efecte hivernacle.

Aquest efecte explica que hi ha gasos, sobretot el vapor d'aigua i el CO2, que absorveixen i re emeten les radiacions infrarrojes que ens arriben del Sol, impedint que una part d'aquestes surti de la nostra atmosfera. Aquest Efecte Hivernacle, permet que la Terra mantingui una temperatura mitjana de 15º C, fet que a la fi permet que hi hagi vida al nostre planeta

L'emissió desproporcionada de CO2, sigui per l'activitat industrial, per l'ús desproporcionat de vehicles de combustió o per la tala indiscriminada d'arbres i de la selva tropical, fan augmentar aquest efecte, i per tant, contribueixen a l'escalfament global.

Potser ho he explicat en poques paraules i segur que algú ho completaria ... però el CANVI CLIMÀTIC sols te que veure amb aquestes causes.

Ara cal buscar solucions

sostenibilitat

Molts dels amics polítics i periodistes, que m'han conegut i que conec, m'han anat fent un retret: que no parlo de política en els meus escrits blogaires. Potser, ara que puc pensar en termes més polítics i potser per sortir de l'abrumadora realitat de les institucions he de trobar un lloc on expressar les meves opinions. Potser el millor és començar a parlar de SOSTENIBILITAT.

He d'expressar que vas als llocs, per aplicar polítiques i acabes aprenent tot allò que necessites per construir un mon millor:

Fa escasament un mes, que tot i el meu compromís polític, no podia pensar que podria estar parlant a aquestes alçades de l'any de sostenibilitat, de solidaritat i de tot allò vincula la llibertat de les persones amb el respecte a la Terra, a la justícia social i a la igualtat econòmica.

Aquest és el camí que cal emprendre. Aquest és el camí que han de seguir les polítiques que apliquem als ajuntaments, diputacions, i a totes les entitats i institucions on podem exercir algun tipus d'influència.

Aquest és el camí de la nova política, orientada a l'igualitarisme social i al respecte per la natura. Una societat més justa ha de respectar tot allò que l'envolta