Els punts negres del Planeta

Els punts més negres del planeta (notícia extreta de Cabalsolidari.org )

Un informe de l'Institut Blacksmith dissenya un llistat dels indrets més afectats per la pol·lució del món. Els experts alerten: el mapa de la contaminació mundial coincideix amb el de la pobresa.
Redacció (19/09/2007)
L'Institut Blacksmith, entitat especialitzada en trobar vies per combatre els perills de la contaminació al món en desenvolupament, acaba de publicar un mapa basat en la geografia de la contaminació, que marca els llocs més pol·lucionats del planeta.

Al rànquing de punts negres es troben dues zones industrials de Rússia, dues de la Xina, dues de l'Índia, una d'Ucraïna, una altra d'Acerbaian, una més de Zàmbia i una altra del Perú. Àsia figura com el continent més perillós per a la salut.

L'estudi de Blacksmith assenyala punts especialment perillosos, com la zona ocupada per les multinacionals de plom i carbó de Tianying i de Linfen, a la Xina, els abocaments de les quals afecten més de tres milions de persones.

Segons explica la Viquipèdia, Linfen té 'l'honor' de ser la primera ciutat del món amb més índexs de contaminació, a causa de les fàbriques, i sobretot a la indústria minera. L'esperança de vida de la població de Linfen és tan sols de 60 anys, comparada amb els 70 que té la resta de la Xina i un elevat tant per cent de la població pateix de problemes respiratoris importants.




Mapa dels indrets més contaminats del món. Els globus que apareixen en color taronja corresponen a les àrees que es troben en els 10 primers llocs del rànquing .


ONG i moviments ecologistes afirmen que la contaminació a Linfen es molt més gran que a Chernobyl, i que el sol només es veu aproximadament unos 20 dies a l'any, ja que la qüantitat de pols és tal que no es distingeixen els edificis amb més 100 metres de llunyania. Els rius també estan contaminats amb un tipus de llot flotant, segons explica la popular enciclopèdia.

Una situació similar es viu a la zona en què opera la petroquímica de Sumgayit, a Acerbaian. L'Institut alerta que els abocaments de productes químics, orgànics i metalls pesats, com el mercuri, d'aquest complex industrial afecten prop de 275.000 persones. Els investigadors que han realitzat l'informe han constatat, per exemple, que els habitants d'aquesta zona pateixen alts índexs de càncer, mortalitat infantil i malformacions.

Als territoris de l'antiga URSS els experts detecten dos nuclis “altament” contaminants: les àrees dels complexos industrials d'armament químic de Dzerzinsk i de l'extracció i processat de níquel de Norilsk, al nord del cercle polar. L'informe de l'Institut Blacksmith també afirma que cinc milions i mig de persones segueixen patint les conseqüències de l'accident nuclear de Chernobyl, a Ucraïna.

Les mines de crom de Sukinda, que perjudiquen la salut de 2.600.000 persones, i el corredor industrial de Vapi, que deixa sense aigua no potable més de 70.000 habitants de la zona, són, segons l'estudi de Blacksmith els dos focus més importants de contaminació al subcontinent indi.

L'Àfrica també apareix al rànquing de punts negres. La república de Zàmbia figura a l'estudi com el país africà més contaminat a causa de les seves mines de cadmi i de plom. A la regió de Kabwe, per exemple, l'enverinament per metalls pesats s'ha convertit, segons l'informe, en un mal endèmic de la zona, que afecta 255.000 persones.

L'únic punt contaminat del llistat a Amèrica es troba a La Oroya, al Perú, on l'Institut Blacksmith ha detectat amb una zona minera i industrial amb alts nivells de pluja àcida.

Cap dels països més desenvolupats es troba a la llista Blacksmith dels trenta principals focus de pol·lució del món, fet que ve a corroborar els informes de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que el passat mes de juliol afirmaven que la contaminació segueix creixent com a causa de morts als països empobrits.

L'organització internacional va assegurar que "amb un entorn natural més segur, cada any es podrien evitar més de 13 milions de morts" a països com Angola, Burkina Faso, Mali o Afganistan.

Tant l'OMS com l'Institut Blacksmith afegeixen als seus informes possibles solucions als problemes sanitaris provocats per la contaminació a cadascun dels punts negres del planeta. La majoria d'elles passen per millorar l'entorn natural, la qualitat de l'aigua i estendre l'ús de vacunes contra la transmissió de malalties com la malària.

Què PuC FeR jo?

Pots enviar els teus comentaris o solucions a aquest tipus de problemes medi ambientals. També pots denunciar focus de contaminació de cara a l'informe dels punts més contaminats del planeta el 2008, que els investigadors del Blacksmith Institute estan preparant.

Més informació:

Consulta l'informe complet (en anglès).
Web de l'Institut Blacksmith
Web de l'Organització Mundial de la Salut (OMS)

15 anys d'ILLACRUA. Jornades de debat

Unes jornades, que a més de servir per celebrar els 15 anys de la re ista ILLACRUA, son un punt de referència molt important per tots aquells i aquelles que un altre on es posible

CLIQUEU SOBRE LA IMATGE I S'EXPANDIRÀ

Què és i com t'afecta el deute ecològic? (Canal Solidari)

Saps què és la biopirateria? Coneixes com pot afectar als països del Sud la sobreexplotació dels recursos naturals? Saps a quant ascendeix el deute ecològic de l'Estat espanyol amb els països empobrits?
Redacció (11/09/2007)
ONG i moviments ecologistes duen anys incidint en les conseqüències que pot tenir en un futur pròxim l'anomenat deute ecològica i en com els països enriquits han de plantar-li cara. Entitats como Ecologistes en Acció segueixen engegant campanyes informatives i de pressió perquè els països enriquits es responsabilitzin dels deutes històrics i presents amb els països empobrits.

“El deute ecològic és el deute acumulat pels països del Nord davant dels països del Sud per l'expoli dels seus recursos, pels danys ambientals no reparats, per l'ocupació gratuïta del seu espai ambiental per a dipositar residus, per les conseqüències que estan patint a causa del canvi climàtic i altres contaminants i per la pèrdua de sobirania alimentària”, expliquen des de l'entitat ecologista.

El deute del carboni, la pèrdua de sobirania alimentària dels pobles del Sud, els passius ambientals, la biopirateria i l'exportació de residus que pateixen els països empobrits estan a l'origen i en l'augment del deute ecològic dels països enriquits.

Consum al Nord, contaminació al Sud

El deute del carboni, per exemple, ve donat, segons els especialistes, per l'enorme consum energètic dels països del Nord, que es basa en la crema de combustibles fòssils que generen com residus grans emissions de CO2, principal causant de l'increment de l'efecte hivernacle. Les conseqüències d'aquesta contaminació, expliquen des d'organitzacions com Ecologistes en Acció, són globals, és més, “a l'estar relacionat amb l'augment de fenòmens naturals extrems (pluges torrencials, llargs períodes de sequera, etc.), afecta més als països situats als tròpics i amb pitjors infraestructures, com ocorre al Sud, encara que la seva responsabilitat en la contaminació sigui mínima”, afegeixen.

Què i com es produeix

La pèrdua de sobirania alimentària dels pobles del Sud és també part del deute ecològic al qual han de plantar cara els països enriquits. “Per a abastir-nos de la llarga llista de productes que consumim al Nord, necessitem grans superfícies de monocultius que es localitzen al sud i utilitzen enormes quantitats de fertilitzants, plaguicides i aigua, a més de llavors modificades genèticament, els propietaris de les quals són les grans multinacionals agroquímiques. Aquests monocultius d'exportació tenen un impacte molt greu en les regions on se situen i obliguen als productors a pensar en el mercat del Nord, que és on es consumeix”, expliquen les organitzacions ecologistes que denuncien que qui dicta el com i el què es produeix al sector agrari dels països del Sud són les multinacionals i, en menor mesura, els consumidors dels seus productes. Així, els pobles del Sud no poden decidir la producció que necessiten per a autoabastir-se, és a dir, han perdut la seva sobirania alimentària .

“Per a abastir-nos de la llarga llista de productes que consumim al Nord, necessitem grans superfícies de monocultius que es localitzen al sud”
Una altra de les causes que provoquen aquest deute ecològic amb els països del Sud són, segons les organitzacions ecologistes, els passius ambientals, conseqüència de l'extracció excessiva dels recursos naturals produïts per una empresa per a l'exportació que no considera els impactes ambientals i socials que causa la seva explotació. També se sumarien al deute tots els impactes ambientals associats a aquestes extraccions.

La biopirateria és altre dels factors que agreuja el deute ecològic. La major part de la diversitat biològica es concentra entre els tròpics. “Si analitzem aquest fet sota l'òptica de l'economia de mercat, els països del Sud serien els magatzems d'informació sobre la naturalesa que els països del Nord compren, a un preu irrisori. Però després processen aquesta informació i la venen a molt alt preu utilitzant els Drets de Propietat Intel·lectual. És a dir, les empreses farmacèutiques i agrícoles s'apropien dels coneixements tradicionals sobre l'ús dels recursos naturals, sense compensar adequadament a les comunitats que els han mantingut i/o generat”, afirmen des d'Ecologistes en Acció.

L'abocador del Nord

Els residus tòxics originats als països del Nord són exportats als països empobrits on és més barat tractar-los o “simplement són dipositats utilitzant aquests països com a abocadors”, tal com expliquen responsables d'Ecologistes en Acció. “El lliure comerç de residus deixa a les poblacions empobrides davant l'elecció de continuar en la pobresa o acceptar els residus perillós, encara que posin en risc la seva salut”, afegeixen.

Quant deu l'Estat espanyol?

Cada cop són més les empreses espanyoles amb importants inversions a l'exterior. El model econòmic espanyol als països del Sud, doncs, també té impactes socials i ambientals, poques vegades reconeguts. “Aquestes responsabilitats històriques i presents es van acumulant, fent créixer el nostre deute ecològic no reconegut”, explica Miquel Ortega de l'Observatori de la Deuda a la Globalització.

Segons els experts com Ortega, el deute ecològic espanyol es genera principalment a través de la importació irresponsable de nombrosos recursos dels països empobrits, dels impactes pels residus generats pel model econòmic i pel conjunt d'impactes ambientals i socials negatius que produeixen directament algunes de les empreses transnacionals quan actuen a l'exterior.

“L'alt nivell de consum a l'Estat espanyol requereix no tan sols de la sobreexplotació dels recursos naturals interiors si no també de la importació de nombrosos recursos de l'exterior. En ocasions els recursos són obtinguts dels països empobrits sense que les empreses importadores ni els consumidors finals es responsabilitzin dels impactes ambientals i socials negatius produïts en els processos d'extracció o producció”, explica Miguel Ortega.

“En la mesura que l'economia espanyola creix, i s'implanta més en altres països, si no es prenen mesures adequades el deute ecològic creix, i perjudica creixentment a més i més persones empobrides. Calen urgenment per tant prendre mesures polítiques i econòmiques per a evitar-ho”, afegeix l'expert.

Què PuC FeR jo?

Més informació:
- Ecologistes en Acció
- Campanya per el reconeixement del deute ecològic d'Acció Ecològica. Aquesta organització té a l'Estat espanyol el suport d'entitats com Entrepobles, RAI i la iniciativa Contrajunta d'Afectats per Repsol YPF
- Campanya 'Qui deu a qui?'
- Informació sobre el deute ecològic de l'Observatori del Deute en la Globalització
- Llegeix altres noticíes sobre deute publicades a Canal Solidari.

Canal Solidari-OneWorld 2007

Sahara ... un lugar magico, un lloc a la xarxa

Navegant per internet sempre trobes alguna joia. Aquí dalt en podeu veure una mostra. Aquesta imatge, però sobretot, podeu gaudir d'escrits d'una gran qualitat literària i cultural al blog http://recuerdossahara.blogspot.com/

És un blog dedicat a la cultura sahrauí, en una part important dels seus posts i és molt important que hi hagin llocs com aquesta a la xarxa. Tots sabem que la cultura ocupa un lloc central en la definició de les identitats i en el cas sahrauí, no podia ser d'altra manera. A més, la cultura de la gent del desert, dels habitants de TRAB EL BIDAN, és imprescindible per mantenir les seves reivindicacions com a poble. No podem oblidar la força màgida de LEYOAD a Tiris.

No podem oblidar, la força de les dones sahrauís ... la màgia de tot un poble, el sahrauí