Saps què és la biopirateria? Coneixes com pot afectar als països del Sud la sobreexplotació dels recursos naturals? Saps a quant ascendeix el deute ecològic de l'Estat espanyol amb els països empobrits?
Redacció (11/09/2007)
ONG i moviments ecologistes duen anys incidint en les conseqüències que pot tenir en un futur pròxim l'anomenat deute ecològica i en com els països enriquits han de plantar-li cara. Entitats como Ecologistes en Acció segueixen engegant campanyes informatives i de pressió perquè els països enriquits es responsabilitzin dels deutes històrics i presents amb els països empobrits.
“El deute ecològic és el deute acumulat pels països del Nord davant dels països del Sud per l'expoli dels seus recursos, pels danys ambientals no reparats, per l'ocupació gratuïta del seu espai ambiental per a dipositar residus, per les conseqüències que estan patint a causa del canvi climàtic i altres contaminants i per la pèrdua de sobirania alimentària”, expliquen des de l'entitat ecologista.
El deute del carboni, la pèrdua de sobirania alimentària dels pobles del Sud, els passius ambientals, la biopirateria i l'exportació de residus que pateixen els països empobrits estan a l'origen i en l'augment del deute ecològic dels països enriquits.
Consum al Nord, contaminació al Sud
El deute del carboni, per exemple, ve donat, segons els especialistes, per l'enorme consum energètic dels països del Nord, que es basa en la crema de combustibles fòssils que generen com residus grans emissions de CO2, principal causant de l'increment de l'efecte hivernacle. Les conseqüències d'aquesta contaminació, expliquen des d'organitzacions com Ecologistes en Acció, són globals, és més, “a l'estar relacionat amb l'augment de fenòmens naturals extrems (pluges torrencials, llargs períodes de sequera, etc.), afecta més als països situats als tròpics i amb pitjors infraestructures, com ocorre al Sud, encara que la seva responsabilitat en la contaminació sigui mínima”, afegeixen.
Què i com es produeix
La pèrdua de sobirania alimentària dels pobles del Sud és també part del deute ecològic al qual han de plantar cara els països enriquits. “Per a abastir-nos de la llarga llista de productes que consumim al Nord, necessitem grans superfícies de monocultius que es localitzen al sud i utilitzen enormes quantitats de fertilitzants, plaguicides i aigua, a més de llavors modificades genèticament, els propietaris de les quals són les grans multinacionals agroquímiques. Aquests monocultius d'exportació tenen un impacte molt greu en les regions on se situen i obliguen als productors a pensar en el mercat del Nord, que és on es consumeix”, expliquen les organitzacions ecologistes que denuncien que qui dicta el com i el què es produeix al sector agrari dels països del Sud són les multinacionals i, en menor mesura, els consumidors dels seus productes. Així, els pobles del Sud no poden decidir la producció que necessiten per a autoabastir-se, és a dir, han perdut la seva sobirania alimentària .
“Per a abastir-nos de la llarga llista de productes que consumim al Nord, necessitem grans superfícies de monocultius que es localitzen al sud”
Una altra de les causes que provoquen aquest deute ecològic amb els països del Sud són, segons les organitzacions ecologistes, els passius ambientals, conseqüència de l'extracció excessiva dels recursos naturals produïts per una empresa per a l'exportació que no considera els impactes ambientals i socials que causa la seva explotació. També se sumarien al deute tots els impactes ambientals associats a aquestes extraccions.
La biopirateria és altre dels factors que agreuja el deute ecològic. La major part de la diversitat biològica es concentra entre els tròpics. “Si analitzem aquest fet sota l'òptica de l'economia de mercat, els països del Sud serien els magatzems d'informació sobre la naturalesa que els països del Nord compren, a un preu irrisori. Però després processen aquesta informació i la venen a molt alt preu utilitzant els Drets de Propietat Intel·lectual. És a dir, les empreses farmacèutiques i agrícoles s'apropien dels coneixements tradicionals sobre l'ús dels recursos naturals, sense compensar adequadament a les comunitats que els han mantingut i/o generat”, afirmen des d'Ecologistes en Acció.
L'abocador del Nord
Els residus tòxics originats als països del Nord són exportats als països empobrits on és més barat tractar-los o “simplement són dipositats utilitzant aquests països com a abocadors”, tal com expliquen responsables d'Ecologistes en Acció. “El lliure comerç de residus deixa a les poblacions empobrides davant l'elecció de continuar en la pobresa o acceptar els residus perillós, encara que posin en risc la seva salut”, afegeixen.
Quant deu l'Estat espanyol?
Cada cop són més les empreses espanyoles amb importants inversions a l'exterior. El model econòmic espanyol als països del Sud, doncs, també té impactes socials i ambientals, poques vegades reconeguts. “Aquestes responsabilitats històriques i presents es van acumulant, fent créixer el nostre deute ecològic no reconegut”, explica Miquel Ortega de l'Observatori de la Deuda a la Globalització.
Segons els experts com Ortega, el deute ecològic espanyol es genera principalment a través de la importació irresponsable de nombrosos recursos dels països empobrits, dels impactes pels residus generats pel model econòmic i pel conjunt d'impactes ambientals i socials negatius que produeixen directament algunes de les empreses transnacionals quan actuen a l'exterior.
“L'alt nivell de consum a l'Estat espanyol requereix no tan sols de la sobreexplotació dels recursos naturals interiors si no també de la importació de nombrosos recursos de l'exterior. En ocasions els recursos són obtinguts dels països empobrits sense que les empreses importadores ni els consumidors finals es responsabilitzin dels impactes ambientals i socials negatius produïts en els processos d'extracció o producció”, explica Miguel Ortega.
“En la mesura que l'economia espanyola creix, i s'implanta més en altres països, si no es prenen mesures adequades el deute ecològic creix, i perjudica creixentment a més i més persones empobrides. Calen urgenment per tant prendre mesures polítiques i econòmiques per a evitar-ho”, afegeix l'expert.
Què PuC FeR jo?
Més informació:
- Ecologistes en Acció
- Campanya per el reconeixement del deute ecològic d'Acció Ecològica. Aquesta organització té a l'Estat espanyol el suport d'entitats com Entrepobles, RAI i la iniciativa Contrajunta d'Afectats per Repsol YPF
- Campanya 'Qui deu a qui?'
- Informació sobre el deute ecològic de l'Observatori del Deute en la Globalització
- Llegeix altres noticíes sobre deute publicades a Canal Solidari.
Canal Solidari-OneWorld 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada